Professà a Halle (1884-1906) i fundà els Kant-Studien (1897) i la Kant-Gesellschaft (1905). Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant (obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92) i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si—, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil (Die Philosophie des Als Ob, ‘La filosofia del com si’, 1911).