Afirma la divisió de la realitat en categories (padārtha), anomenades drāvya (substància), gūṇa (qualitat), karma i sāmānya (generalitat), viśeṣa (particularitat) i samavāya (inherència); autors tardans hi afegeixen abhāva (no- existència). Quatre dels nou dr/vya (terra, aigua, foc i aire) són integrats per àtoms indivisibles (paramāṇu): de llur combinació provenen els objectes, així com la base dels sentits.