Situació i presentació
El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda (4,72 km2), és als Pirineus empordanesos. A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli (713 m), confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà. El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes (amb el qual està agermanat) i passa per la carena, des del puig del Faig (925 m), a l’oest, fins al pla de la Llosa (783 m), a l’est. A més, amb els termes empordanesos d’Agullana (E), Darnius (S) i Maçanet de Cabrenys (W).
El territori, molt trencat i abrupte, és drenat per la Guilla, riera afluent del Llobregat d’Empordà, que neix sota el coll de Lli, i per altres torrenteres i barrancs.
Les principals vies de comunicació són la carretera fins a Agullana, des d’on s’accedeix a la carretera N-II i a l’autopista AP-7, i la carretera que travessa el coll de Lli, resseguint el camí vell en direcció a les Illes. Un camí porta al santuari de les Salines, ja dins el terme de Maçanet de Cabrenys.
La població i l’economia
En contrast amb la tendència general, l’evolució de la població (vajolencs) durant el segle XVIII fou negativa (130 h el 1718 i 102 h el 1787), potser a causa de la inseguretat de la frontera, però al llarg del segle XIX el lloc experimentà un creixement demogràfic (394 h el 1860). Posteriorment, es produí un procés de despoblament, propi de la ruralia, agreujat per la situació apartada del poble, l’escassa rendibilitat de l’explotació forestal i la minva de les possibilitats del contraban, que havia estat també una activitat tradicional. Dels 245 h del 1900, la població baixà a 131 h el 1960, 66 h el 1979 i 65 h el 1989. El padró del 2005, on consten 96 h, mostrà un petit augment.
Una gran part del terme és coberta de bosc d’alzines sureres, castanyers i faigs. Els conreus són pràcticament inexistents a causa del relleu. Havia tingut tradició la cria de bestiar boví, com també l’explotació de les suredes i les mines de sabó de sastre (esteatita), que tingueren una importància considerable al segle XIX i a la primera meitat del XX. Des del 1993 s’hi celebra, a l’agost, la Fira mercat Avajonera, de productes naturals i artesanals.
El paisatge i el clima han fet que esdevingui un lloc atractiu per a l’establiment de segones residències, a partir de la reconstrucció i la restauració d’habitatges més antics i de caràcter rústic.
El poble de la Vajol
El poble de la Vajol és a 546 m d’altitud, en un replà granític des d’on s’albira un ampli panorama sobre l’Empordà, amb la mar al fons. La població s’esglaona al voltant de l’església i forma un conjunt d’arquitectura popular rural. Els habitatges, rústics i petits, són sovint derivacions de les bordes pirinenques, de les quals resten exemples als voltants del poble, amb estables a la planta baixa i habitació al primer pis, comunicats sovint per una escala exterior d’un sol tram i acabada en una terrassa. La plaça de l’Església té el conjunt més notable d’aquesta arquitectura tradicional, en la qual s’integra l’església mateixa, també amb una llarga escala exterior per on es puja al campanar.
L’església de Sant Martí de la Vajol, un edifici romànic bastit als segles XII-XIII, té trets comuns amb altres temples del romànic avançat de la comarca. És d’una nau, amb absis semicircular.
Ha esdevingut tradicional la trobada d’agermanament entre la Catalunya del Nord i el Sud al monument de Lluís Companys, situat al coll de Manrella (Agullana), que se celebra des del 1981, a l’octubre. D’altra banda, la festa major de la població s’escau l’11 de novembre.
El Monument a l’exili
S’escampen pel terme diverses masies, especialment al sector de llevant, moltes abandonades, més grans que les cases del poble, però d’una estructura semblant, amb els corrals a la part baixa i escales exteriors, amb una amalgama de dependències lligades a la tradicional economia rural. El 2003 s’erigí un monòlit en record a l’exili de catalans i bascos.
La història
Al segle XIII consta que els senyors del castell de Mont-roig (del terme de Darnius) tenien dominis a la Vajol: Galceran de Mont-roig va retre homenatge al bisbe de Girona pels delmes que cobrava en aquesta rodalia, entre els quals els de Sancti Martini de Savayolo. Durant els segles XIII i XIV l’església de Sant Martí era sufragània de la parròquia d’Agullana, condició que ha perdurat al llarg del temps. En una visita pastoral del 1704 es fa constar que el poble havia quedat derruït, però que en aquell moment la població estava augmentant i tenia 40 cases. El lloc havia format part del comtat de Besalú.
La situació fronterera del poble possibilità la pràctica del contraban i també el pas de fugitius en les situacions de guerra pels passos de muntanya, sobretot a la fi de la guerra civil de 1936-39. La Vajol va tenir també un paper molt destacat en l’èxode dels nombrosos catalans cap a l’exili, un cop acabada la guerra. El mateix president Lluís Companys va passar a la Vajol les seves darreres hores a Catalunya. El 1979 un grup d’aquesta població, la Comissió d’Actes Lluís Companys, impulsà la construcció d’un monument en la seva memòria, que es troba al municipi d’Agullana.
Exterior de la Mina Canta
JoMV
Des del punt de vista històric cal esmentar la Mina Canta, antiga mina de talc que passà a la història quan Joan Negrín (president del govern espanyol entre 1937 i 1939), a l’esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita. Actualment, la mina no està oberta al públic.