Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana (1964-67), seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera (1964). L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas. Amb Rafael Solbes formà l'Equip Crònica Des de la mort de Solbes (1981) treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament. Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic. Algunes d’elles són projectades tridimensionalment.