Comte de Villarín. Es destacà en la guerra contra Napoleó (1808-14) i més tard lluità contra els independentistes del Perú; assolí victòries que li valgueren el grau de general (1823), però participà en la derrota d’Ayacucho (1824) i fou repatriat. En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada. Fou capità general de València (1834-35) i de Catalunya (1838-39), on substituí el baró de Meer. Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de proclamar la independència de Catalunya. Passà una part del seu mandat en campanya contra els carlins, mentre ocupava el càrrec interinament el general Pere M.Pastors.