València d’Àneu

Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior. Entre les cases es destaca la casa de la Senyora. Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València, pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran (que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua), defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars; mentre aquest havia fugit enllà dels Pirineus, la seva muller Caterina d’Albert resistí heroicament en aquest castell durant tres anys, fins que el comte de Cardona se n'emparà el 1491 i n'esdevingué el nou senyor. Sota el castell, a l’antic lloc de Segura, hi havia la pedra comtal on els comtes de Pallars juraven els privilegis de la vall d’Àneu. Del 1991 al 2016 hom hi dugué a terme diverses intervencions per tal de convertir-lo en punt referència del turisme de la comarca. A la bassa Morta, indret proper al poble, es reunia anualment l’assemblea dels veïns de la vall d'Àneu durant el règim anterior a la Nova Planta.