Formada per petits burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians era dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista. En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, A.Mateu i Ferrer, Lluís Mora, Carles Günter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valencià, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.