L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial (indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil). És seu de bisbat. Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat (s XI). Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella. El 1567 es rebel·là contra Felip II. Lluís XIV ocupà la ciutat (1677), que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht. Atacada pels austríacs, fou recuperada el 1794 pel general Scherer. Els alemanys l’ocuparen el 1914 i el 1940 i fou alliberada definitivament el 1944. Fou un important centre productor de draps, sobretot durant el s XVI, i de puntes, d’anomenada internacional, que florí durant el regnat de Lluís XIV i assolí l’apogeu durant el s XVIII. Antiga plaça forta, en resta actualment la ciutadella de Vauban (s XVII). Són notables l’església de Saint-Géry (s XIII) i la de Saint-Nicolas (s XVII). Destaquen també monuments civils, com el palau comunal (1618). Hi ha una rica biblioteca i, sobretot, un important museu de belles arts.
Valenciennes
© Fototeca.cat