Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella. A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població (68 789 h [1950]), gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions. Les indústries principals són la metal·lúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil. Centre d’ensenyament superior: Universidad de Valladolid, fundada el 1346. És seu d’arquebisbat. Audiència territorial. Els orígens de la ciutat no han estat precisats. Alfons VI en féu donació al comte Pedro Anzúrez (1078). Els furs i privilegis reials, sobretot d’Alfons X, n'impulsaren el desenvolupament, i esdevingué la capital política de Castella i un important centre cultural i econòmic. Felip II li concedí el títol de ciutat, però el trasllat de la capitalitat a Madrid i l’incendi del 1561 en marcaren l’inici de la decadència. Felip III la convertí en capital del 1600 al 1606. A la guerra de Successió Felip V hi tingué un reducte favorable. Ocupada pels francesos (1808), fou alliberada per Wellington (1812). El 1936 hi triomfà l’alçament militar contra la República. Es conserven importants monuments medievals, com les esglésies de Santa María la Antigua i de San Martín (s. XII-XIV; aquesta darrera, però, reformada al s. XVII). Al gòtic tardà corresponen dues mostres cabdals: el convent de San Pablo i el Colegio de San Gregorio, ambdós del s. XV, amb façanes profusament treballades, atribuïdes a Simón de Colonia o, en el segon cas, a Gil de Siloé. L’aportació renaixentista és la més abundosa; destaquen l’església de la Magdalena, traçada per Gil de Hontañón, el monestir de Las Huelgas, amb portalada mudèjar i escultures a l’interior de Gregorio Fernández, i la catedral, inacabada, obra de Juan de Herrera, amb el retaule major, obra de Juan de Juni (1551). D’influència herreriana són també l’església de la Cruz, que guarda un davallament de G.Fernández, i la de Las Angustias, amb la Aspecte de Valladolid © CIC-Moià Virgen de los Cuchillos
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat