El 1950 es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on el 1959 es doctorà. Cursà estudis de postgrau a París i a Houston, on obtingué el diploma de l’American Board of Pediatrics. Resident als EUA des del 1953, fou catedràtic de la Facultat de Medicina de la Baylor University de Texas. Col·labora amb la NASA en temes de medicina de l’espai, i desenvolupà un treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients. Especialitzat també en problemes de salut pública, feu treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’organització de la sanitat urbana. Consultor des del 1980 de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, presidí el Consell Assessor sobre Activitat Física i Promoció de la Salut. També formà part del Patronat de l’Hospital General de Granollers, on el 2004 fou creat l’Observatori de Salut del Vallès Oriental Carles Vallbona. El 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en el camp de la informàtica mèdica i en el control de la hipertensió arterial i de la diabetis en l'àmbit comunitari, el 2010 la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari i el premi CSC ESADE en reconeixement a la innovació en gestió i al professionalisme, i fou també proclamat Vallesà de l’any. El 2015 rebé la Creu de Sant Jordi.
Carles Vallbona i Calbó
© Agència de Salut Pública de Catalunya
Metge.