Situació i presentació
Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs. El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat. El límit meridional correspon a la serra d’Ensija (Serrat Voltor, 2.271 m), el coll de Fumanya (1.570 m) i el grau de la Mola (1.350 m). Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet (1.341 m). A la banda occidental hi ha el Serrat Negre (2.271 m ) i els cingles de Costafreda i de Caubell (1.603 m), mentre que al NW hi ha la serra de Burella (1.225 m). El terme és drenat pel riu de Saldes, a l’extrem nord, i per la riera de Vallcebre, que hi aflueix per la dreta i es forma amb uns quants torrents que davallen de la serra d’Ensija i dels cingles de Conangle.
El lloc de Vallcebre ja fou esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, on apareix amb la grafia Balcebre. Hi ha indicis que ja hi havia un castell de Vallcebre l’any 983, la qual cosa ha estat confirmada per un document de l’any 1043. L’actual terme municipal formà en aquests segles dues parròquies diferents: Santa Maria de Vallcebre i Sant Julià de Fréixens. Les dues parròquies formaren part del terme del castell de Peguera i la senyoria era compartida pels barons de Peguera i els abats de Bagà. Al principi del segle XV el domini passà a una família cognomenada Foix, el primer senyor dels quals fou un Pere de Foix, de llinatge obscur i resident a Bagà.
Les vies de comunicació més importants són la carretera local que uneix Sant Julià de Cerdanyola i Gósol i la carretera local que sortint d’aquesta última arriba al poble de Vallcebre.
La població i l’economia
A l’inici del segle XV la població (vallcebresos o vallcebrencs) de Vallcebre, un cop superat el sotrac de la Pesta Negra, gairebé no superava els 100 h (26 focs l’any 1370). Als segles XVI i XVII es mantingué estabilitzada, a la fi del segle XVII hi hagué una certa recuperació i el 1718 el nombre d’habitants era de 199. Però, contràriament al que succeí en la majoria dels pobles del Principat de Catalunya, durant el segle XVIII la població de Vallcebre disminuí (138 h en el cens de Floridablanca, del 1787).
L’explotació al segle XIX de les mines de lignit modificà aquesta situació, i el nombre d’habitants de Vallcebre assolí aleshores el nivell més alt de tota la seva història: 974 h el 1857, si bé posteriorment disminuí (921 h el 1877; 459 h el 1900). Al segle XX la població va ser bastant estable fins el 1960, ja que a partir d’aquest any començà a disminuir: 457 h el 1910, 558 h el 1936, 944 el 1960, 648 h el 1970, 375 h el 1981, 308 h el 1991 i 254 h el 2001. Amb el canvi de segle es capgirà la tendència i el 2005 hi havia 284 h.
Una part del terme municipal de Vallcebre és cobert de boscos, especialment a la baga de Vallcebre, on són abundosos el pi roig, el pi negre i les rouredes. L’agricultura és tota de secà i hi predominen el farratge, els cereals i les patates. La ramaderia havia tingut més importància al segle XIX que no pas ara; actualment hi ha caps de bestiar porcí, oví, boví i conills. Al municipi hi ha alguna petita indústria (una planta de tractament de fusta). L’ensenyament queda cobert fins a la primària.
El poble de Vallcebre
Vista parcial de la població de Vallcebre
© Fototeca.cat
El poble de Vallcebre (1.118 m i 254 h el 2006) és situat al mig del terme municipal i voltat d’una vall encerclada per muntanyes que la tanquen i només hi permeten l’accés per tres o quatre indrets. El nucli és compost per un petit grup de cases dins del qual, en una placeta, hi ha l’església parroquial de Santa Maria de Vallcebre, de construcció moderna (2000) davant de l’antiga, declarada en ruïna l’any 1995. Com a parròquia, depèn del bisbat de Solsona. La resta de la població és disseminada.
Vallcebre celebra la festa major el 15 d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, titular de la seva església parroquial. Per Nadal és tradició, sortint de la missa del gall, repartir escudella de blat de moro i peus de porc amb allioli de poma (plat típic del Berguedà). Per Pasqua es canten caramelles, i tres diumenges més tard es fa un berenar popular producte de la col·lecta de les caramelles. L’aplec a l’ermita de Santa Magdalena es fa el 22 de juliol, i el 4 de desembre es commemora la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners.
Altres indrets del terme
El terme de Vallcebre inclou també els veïnats del Bac, la Barceloneta, Belians, el Clot del Poble, la Coma d’Arnau, el Comellar, les Comes, la Costa Llumar, les Deus, el Divinal, la Muntanya i el Portet, a més de la caseria de Sant Julià de Fréixens.
El terme municipal inclou un gran nombre de masies a causa del caràcter bàsicament disseminat que té la població. Entre aquestes, les més destacades són les del Portet, Cal Pau, Cal Blau, el Mollàs, Cal Xic, Can Corrent, Cal Lleuger, Can Marxa, Cal Pla, Cal Tiet, Cal Galceran, Can Solà, Cal Ceguet, Cal Mariner, Cal Carrera, Cal Cofiner, Cal Felip de Cap de Roc, la Creu Vella i Cal Barrol.