El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena (excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena), fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya; comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins (amb la vall afluent de la Conjunteria); el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius (amb la vall de Bon, que hi aflueix) i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir-se al Matarranya. La penya Cavallera és l’extrem septentrional del terme; el límit occidental és format pels cursos del Matarranya i el Tastavins; el límit oriental, per la carena de tossals que separa les conques del riu d’Algars i el Matarranya. El sector més muntanyós del terme és, tanmateix, el meridional, on s’alcen els abruptes relleus de la Moleta (819 m alt), coronat per l’ermita de Santa Magdalena, la serra del Pantà (1.081 m), la moleta del Gollo (1.188 m), la mola de la Serreta (1.202 m) i el tossal del Rei (1.351 m). La part muntanyosa del terme és coberta de boscs de pins i alzines (2.650 ha) i a les vores dels rius s’exploten les alberedes (9 ha); els erms i les pastures ocupen 4.47 ha. De les 4.137 ha de conreadís (33,48% del terme), 3.837 ha són de secà i solament 300 són de regadiu entre 870 ha d’oliveres, 550 d’ametllers, 1.300 de vinya, 395 de civada, 203 de blat, 32 d’ordi, 20 de blat de moro, 13 de sègol i 454 ha de guaret. Els regadius aprofiten les terres baixes del terme, esteses al llarg del Matarranya i regades gràcies al pantà de la Pena; els principals conreus són el blat (100 ha), la civada (60), els fesols (3), les hortalisses (55), les patates (17), els arbres fruiters (15) i el farratge (50). La ramaderia és integrada per 15.000 caps de bestiar porcí, 2.110 d’oví, 100 de cabrum, 60 de boví i 4.000 caps d’aviram. La producció d’oli i la de guix, de materials de construcció i una fàbrica d’embalatges de fusta són les úniques activitats industrials del municipi. Se celebra una important fira anual de bestiar, el primer dissabte de maig.
La vila (1.793 h agl [1981], vall-de-rourans; 510 m alt), centre comarcal del Matarranya, és situada damunt un petit turó, a la dreta del riu, al peu del notable castell de Vall-de-roures, restaurat, que conserva els murs i les torres originals. Declarat monument nacional el 1931, és d’origen musulmà i fou refet el 1167, però la construcció actual és deguda, en part, a l’arquebisbe García Fernández de Heredia (1387-1411) i, en altra part, a l’arquebisbe Dalmau de Mur (1431-56), i en la qual destaquen la Sala de Corts (Alfons IV hi convocà corts el 1429) i l’ampli pati d’armes. El 1980 s’iniciaren les tasques de reforma, i ja s’han consolidat, entre d’altres, la primera planta (1991) i el pati d’armes (2003). S'hi celebren diversos aconteixements culturals.
Al costat hi ha l’església parroquial (Santa Maria la Major), gòtica, de mitjan segle XV, amb una sola nau, absis poligonal, capelles laterals i tribunes interiors per al servei del castell. És notable el portal, amb brancals i arquivoltes i dues parelles d’estàtues a cada banda i una gran rosassa al damunt, segons els models de la seu de Tarragona i del monestir de Sant Cugat del Vallès. Un retaule pintat el 1545 per Jeroni Vallejo fou malmès el 1936. Les cases de la vila s’escalonen entre el turó i la riba del riu, travessat per un antic pont que dóna entrada a l’antic recinte emmurallat (obra que autoritzà el 1390 Joan I de Catalunya-Aragó i confirmà el 1398 Martí I), a través d’un portal fortificat. Dins la vila, a la plaça major, s’alça la casa de la vila, notable edifici renaixentista, acabat el 1599 (el 1929 fou reproduït com a casa comunal del Poble Espanyol de Barcelona); en altres carrers, especialment al carrer Major, paral·lel al riu, hi ha altres interessants casals. A l’esquerra del riu es desenvolupa un modern raval.
El lloc fou conquerit el 1169 per Alfons I de Catalunya-Aragó, que el 1175 el concedí en feu als bisbes de Saragossa i a l’església saragossana de Sant Salvador. El 1183 li fou concedida carta de poblament a fur de Saragossa. Fins al s. XIII tingué el nom de la Pena d’Asnarlagaia i incloïa dins la seva jurisdicció Mesquí i Fondespatla. La tinença de Vall-de-roures fou posseïda per Fortuny Robert i, després, conjuntament pels seus successors, els Lopes d’Oteiza, i pels Alcalà (fins que Pere d’Alcalà, el 1237, renuncià els drets a favor de Llop Guillem d’Oteiza). El fill d’aquest, Pere d’Oteiza, casat amb Teresa Pere, filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó, morí sense fills, i els seus drets revertiren a Jaume II, que els renuncià a favor dels bisbes de Saragossa.
El municipi inclou l’ermita i grup de masos de Sant Miquel d'Espinalvà.