Doctorat en medicina (1951), s’especialitzà en neuropsiquiatria. Fou catedràtic de psiquiatria i professor de psicopatologia de la Universitat Complutense de Madrid, director de l’Instituto Nacional de Psicología Terapéutica, de l’Hospital Psiquiátrico Nacional de Leganés (Madrid) i del Centro de Investigaciones Psiquiátricas de la Dirección General de Sanidad. És autor d’obres de divulgació: Psiquiatría clínica (1958), Introducción a la Psiquiatría (1960) i Ante la depresión (1987); i de creació literària: Concierto para instrumentos desafinados. Locos egregios (1981), Mishima o el placer de morir (1983), Yo, el rey (1985) i Yo, el intruso (1987). Ha conreat també la pintura d’estil naïf.