Vallmanya

El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)

© Fototeca.cat

Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.

Es tracta d’una extensa propietat (inicialment 3500 ha) regada pel canal d’Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca. Presideix el nucli l’antiga casa senyorial (edifici del s. XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques. Al s. XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s. XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l’adquirí al s. XX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià. La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 per l’Instituto Nacional de Colonización.