Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696. Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona. Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709. Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada. Es retirà cap a l’any 1741. Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica Mapa armónico. Breve resumen de las principales reglas de música. Les seves composicions són una missa per a dos tibles i dues misses per a tible i tenor; una Missa Regalis, a cinc veus; la missa Tu es Petrus, a vuit veus; la missa de difunts, a vuit veus; Haec est virgo sapiens, a nou veus; la missa Cantemus Domino, a onze veus; la missa Scala Aretina, escrita el 1702, a onze veus, violins, trompes i arpa; dues misses Sine Nomine, a dotze i a setze veus; dotze Magnificat, a sis i a nou veus; una Salve Regina, a onze veus; un Miserere, a deu i a dotze veus; dotze salms; vint-i-dos responsoris a vuit i setze veus; trenta motets, a sis i nou veus; cinc invitatoria, a vuit veus, amb violí i baix continu; seqüències i més de cent villancicos, de vuit a setze veus. També és autor de dos oratoris. Malgrat ésser un compositor més tradicional que audaç, una obra seva, la missa Scala Aretina, on utilitzà una dissonància de segona menor, fou la causa d’una polèmica que dividí el món de la música a l’Estat espanyol en dos bàndols. Es publicaren 80 opuscles sobre la qüestió.