Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural (1967-74), s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment. S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel (1966-70) i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or (1970-76). Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA (Exèrcit Popular Català). Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l’industrial Josep Maria Bultó el maig del 1977. En proclamar-se la llei d’amnistia a l’octubre, tot i ser alliberat, hores després li fou revocada l’ordre de llibertat. S’exilià aleshores a Andorra, on fixà la residència.
Des d’aleshores es mantingué al marge de l’activitat política més directa i prosseguí la seva tasca editorial i periodística i com a corrector. Entre el 1980 i el 1998 fou extraordinàriament prolífic com a traductor amb més de seixanta títols i obres, entre les quals hi ha el Kama-Sutra i obres de Gianni Rodari, Alberto Moravia, Alberto Manzi, Philippe Djian, Pierre Pelot i Daniel Pennac. Traduí també els diàlegs i les cançons del musical Cabaret, per al musical de Jérôme Savary (1992). En 1998-2007 fou corrector titular de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístic de l’Institut d’Estudis Catalans (OCAL). Redactor en cap del Diari d’Andorra (1991-93), on fou columnista d’opinió amb periodicitat diària (1994-96), així com també a El Periòdic d’Andorra (1997-2005), director de la revista andorrana Actual (1996-97) i fundador i director de les publicacions La Revista d’Andorra i Pirineu (1997-98). Fou corresponsal a Andorra del setmanari El Temps (1997-2003) i el primer director del diari gratuït Més Andorra, publicat del 2005 al 2011. El 1997 rebé el premi Pirene de periodisme interpirinenc.
Com a escriptor, ha destacat pel seu polifacetisme: autor de tres reculls de poesia (El carro de la brossa, 1969, premi Amadeu Oller 1968; Crit, 1980, de tema social i reivindicatiu, i Mester d’isard, 2003) i tres de narració juvenil (El missatge del cavaller de l’Àliga rampant, 1979; Negretxo. Memòries d’un gos, 1981, i Les pel·liculoses trifulques de l’Helena i en Galdric, 1981), també és autor de les narracions Bèsties i vides. 60 radiografies del regne animal (2008). S’ha dedicat també a la recerca, la investigació i la documentació sobre aspectes de la realitat andorrana. En són exemples els reculls El Periòdic del segle XX (2000), històric, i el de Llegendes d’Andorra (2010), l’inventari toponímic El Pirineu de Verdaguer. Els noms de lloc en el poema “Canigó” (2003, premi Josep Palmés), el Diccionari enciclopèdic d’Andorra, la primera obra d’aquestes característiques sobre el Principat, i l’assaig Andorra entre l’anacronisme i la modernitat. Un estat singular enmig d’un món global (2010), així com els volums de tema polític: Ja tenim constitució: i ara què? ...(1992), La nova Constitució d’Andorra (1993) i les memòries Al cap dels anys. Militància, presó, exili (1970-1998) (2014). L’any 2019 publicà El dinovè protocol, una novel·la ucrònica sobre el procés d’independència de Catalunya, i el 2020 Entre l’infern i la glòria, una biografia de Jacint Verdaguer extensament documentada durant anys de recerca, que el 2021 fou guardonada amb el premi Crexells 2020.