Vallterra

Armes dels Vallterra

Llinatge noble originari, sembla, de Valtierra (Navarra) i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra, que serví Jaume I en la dita conquesta (1238) i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida. Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra, Andreu de Vallterra, ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra, justícia major dels cavallers, de la ciutat de València (1382), el doctor en drets Joan de Vallterra, enviat per Martí I a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra, bisbe de Tarassona i ambaixador (1423) d’Alfons IV a Castella. Hom estableix la línia seguida del llinatge a partir de Joan de Vallterra, pare d’un altre Joan de Vallterra (mort el 1470), que vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d’Arenós i la Pobla d’Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre). Només deixà dues filles: Damiata de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, que fou muller de Lluís de Vic, mestre racional de València, i Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos, la gran, que es casà amb Francesc de Blanes i Berenguer, lloctinent de Mallorca. L’heretà el seu net Joan de Blanes i de Vallterra, que esdevingué, en heretar el vincle, Joan Vallterra de Blanes (aquests cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents), que serví Ferran II en la defensa de Perpinyà contra els francesos. Els seu rebesnets foren Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de Vilanova, i Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra, pare de Vicent Vallterra de Blanes i Robles (mort el 1669), lloctinent de portantveus del governador general de València, el fill del qual, Josep Vallterra de Blanes i Martí, cavaller de Sant Jaume, fou degollat a la plaça de València el 1659. Net d’aquest darrer fou Pere Vallterra de Blanes i de Borja (mort el 1733), creat marquès de Vallterra el 1716.