Valtellina

Vall de la Itàlia alpina que comprèn la vall del riu Adda fins al llac de Como.

Es comunica amb Vinschgau (Val Venosta) a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina. Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio. Conquerida pels romans (segle I aC), formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards (segles VI-VIII) i els francs (segles VIII-IX). Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como. Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests (1335). El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en voler imposar la reforma protestant als valtel·lins, majoritàriament catòlics, provocaren una forta rebel·lió, que tingué l’ajut de Castella i Àustria, interessades a controlar aquesta vall estratègica. França, amb els cantons suïssos, Savoia i Venècia, ajudaren els grisons. A partir del 1620 es produïren moltes accions militars, que donaren lloc al tractat de Montsó (1626) i al de Milà (1637), en el qual la corona castellana renunciava al seu dret de pas per la vall. El 1797 s’uní a la República Cisalpina, i el 1805 al nou regne d’Itàlia. Caigut Napoleó, passà al regne austríac Llombardovenecià (1815), fins que, després d’una rebel·lió contra els austríacs, s’uní definitivament al regne d’Itàlia (1859).