Format a la Sorbona, fou professor d’etnografia a la Universitat de Neuchâtel (1912-15), on reorganitzà el museu etnogràfic (1914). S'interessà per la realitat social tal com es manifestava en els medis rurals, el seu únic camp d’investigació. Per a ell, l’etnologia, com les ciències naturals, té per objecte l’estudi dels fets vius, bé que estudiats dins el medi social en què es desenvolupen, concepció oposada a la sociologia oficial i al mètode històric. La seva preocupació fou de conèixer el folklore francès no estudiat fins aleshores.