Lluità contra el cantonalisme a Cartagena i València i contra el carlisme en la tercera guerra. Estigué destinat a les Filipines (1884-90) i fou governador de les Marianes. A Cuba fou comandant militar de Bayamo i es distingí al combat de la Loma del Gato, on ascendí a general (1895). Morí a l’acció d’El Caney, contra l’exèrcit dels EUA, al capdavant de forces molt inferiors en nombre i condicions. Publicà una Memoria sobre la organización del ejército (1876). A Eivissa hom li aixecà un gran monument per subscripció popular (inaugurat per Alfons XIII el 1904).