Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel. És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra. El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell. Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia. Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony (1910), Hugh the Drover (1924), The Poisoned Kiss (1936), Ephitalamion (1953) i Hodie (1954).