Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona. Joaquim Vayreda i Vila, pintor, fou el fundador de l’escola d’Olot de paisatge. Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila. Fill d’aquest fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas. Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i Francesc Vayreda i Casabò. Fills d’un altre fill d’Estanislau foren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol, la poetessa Montserrat Vayreda i Trullol i els pintors Francesc Vayreda i Trullol (Lledó 1919) i Lluís Vayreda i Trullol (Lledó 1918 — 1986), format amb el mestre Núñez a Figueres; exposà individualment a les Galeries Argos de Barcelona (1954), i el seu centre d’interès en aquesta primera etapa fou el paisatge; es decantà progressivament vers un cubisme analític d’arrels properes a Cézanne, i el 1966, després d’un període d’aparent inactivitat, inicià una nova etapa, en què incorporà la figura; mostrà sempre una necessitat de simplificar la realitat tot plasmant el que és veritablement essencial. Josep Maria Vayreda i Canadell (Olot 1932 — Girona 2001), net de Marià, s’inicià a l’Escola de Belles Arts d’Olot; encara dins la seva etapa acadèmica començà un procés de simplificació dels elements figuratius, i s’endinsà més tard en el món de l’abstracció i de l’informalisme; després del 1958 adoptà novament la figuració, no com a trencament amb l’etapa anterior, sinó com a síntesi: es tracta d’una figuració estructurada a base d’una ordenació de formes geomètriques; els paisatges rurals, les figures i les natures mortes constituïren el seu repertori temàtic.