Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica. Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne. Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent. Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses. Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el Noucentisme.
Jove asseguda (1922), obra de Francesc Vayreda i Casabò
© Fototeca.cat
Pintor.