Aprengué litografia a París (1882-83). En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa (1889-1907), La Ilustració Catalana, El Gato Negro, l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística, Pluma y Lápiz, La Hormiga de Oro, etc. Il·lustrà diversos llibres. Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911. Ensenyà a l’Ateneu Obrer de Barcelona, on creà la classe de dibuix del natural. Fou premiat a les exposicions de belles arts de Barcelona del 1891 (Apunts) i el 1911 (Apunts del natural). El 1912, passats els cinquanta anys, anà a l’Argentina i residí a Buenos Aires. Hi fou professor de dibuix de belles arts i cap de taller a l’Escuela Industrial de la Nación; allà col·laborà en diverses revistes a la secció gràfica. Residí més tard a Dolores (1916), però retornà a Buenos Aires, on feu una important exposició individual al Salón Costa el 1919. Pintà jardins i retratà la vida del carrer, del metro i del port. El 1927, després de passar per Rio de Janeiro, tornà a Catalunya. De nou a Barcelona el 1927, exposà a les Galeries Laietanes (1928 i 1929). Artista eclèctic, als seus dibuixos matisà el realisme amb ressonàncies de l’arabesc Art Nouveau. Autor eminentment realista i de segura capacitat de síntesi plàstica, excel·lí en la crònica gràfica, però també com a pintor a l’oli. Sobressortí en paisatges d’empastament fluid i colors nets dins una estètica similar.