Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena (1586-87), revisà el Graduale Romanum (1591). La seva polifonia religiosa (motets, misses i himnes) s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals (canzonette, villotte, madrigals, etc) hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria. La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte.