Des que, el 1838, obtingué el primer premi en un concurs d’escultura celebrat a Venècia amb Crist ressuscitant la filla de Jaire, fou un escultor molt apreciat en la realització d’obres destinades a monuments públics. Fou professor de l’Accademia Albertina de Torí, on es conserva la part més important de la seva producció: L’harmonia plorant, per al monument a G.Donizetti, La desolació, que representa Itàlia sota l’opressió austríaca, El soldat sard, etc. Féu també el grup França i Itàlia, de marbre, per a l’emperadriu Eugènia de França.