Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina (1924-39). Des del 1939 residí als EUA. Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics. Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna: suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta (1950) la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior; suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio (1953), tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’existència d’una magnetosfera terrestre que atenyeria la Lluna (1956), confirmada el 1958 per Van Allen. És autor de Worlds in Collision (1950), Ages in Chaos (1952), Earth in Upheaval (1955) i Oedipus and Akhenaton, Myth and History (1960). Moltes de les seves teories, especialment les que fan referència a suposades catàstrofes geològiques o còsmiques que confirmarien certs passatges de la Bíblia o certes mitologies, han estat qualificades de fantasioses per la comunitat científica.
Immanuel Velikovsky
© Fototeca.cat
Cosmòleg bielorús.