Muller de Josep M.Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933). Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s. XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63). El 1946 publicà una edició crítica d'El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb A.Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956). Fou autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas dirigida per G.Díaz-Plaja, i de l’obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1984), hi llegí el discurs d’entrada Margarida de Prades en el regnat de Ferran d’Antequera.