La Venera-1, llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3, no tornà informació. Les sondes següents, fins a la Venera-8, situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició. La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes. La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min (16 de maig de 1969) i 51 min (17 de maig de 1969), respectivament. Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament. La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià informació durant 23 min, tot indicant una temperatura de 475°C i una pressió de 90 atm. La Venera-8 envià informació durant 50 min el 22 de juliol de 1972. Les dues següents (Venera-9 i Venera-10), consistents en una càpsula que aterrà i un vehicle que continuà orbitant, funcionaren 53 i 63 min, respectivament. El 22 d’octubre de 1975, la Venera-9 envià la primera fotografia de la superfície del planeta, i el mateix féu la Venera-10 el dia següent. La Venera-11 i la Venera-12 aterraren el 25 i el 21 de desembre de 1978, respectivament; enviaren informació de l’atmosfera i funcionaren uns 100 min. La Venera-13 i la Venera-14 aterraren el 2 i el 5 de març de 1982. Realitzaren fotografies panoràmiques en color i, en l’anàlisi del sòl, en descobriren un de basàltic. Mesuraren una temperatura superficial d’uns 457°C i una pressió de 89 atm, en el cas de la Venera-13, i una de 465°C i de 94 atm, en el de la Venera-14. Les darreres (Venera-15 i Venera-16), esdevingudes satèl·lits artificials de Venus l’11 i el 16 d’octubre de 1983, cartografiaren el 40% de la superfície del planeta mitjançant radarfotografia. El 1984 foren llançades les naus Vega-1 i Vega-2 amb la missió d’arribar a Venus i deixar en la seva atmosfera sengles vehicles que, en anar descendint mantinguts per un baló, transmetessin informació sobre l’atmosfera (ho feren durant unes 46 hores); d’altra banda, aprofitant la deflexió gravitacional exercida pel planeta, havien de continuar vers el cometa de Halley, on arribaren al març del 1986.