El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte . El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià. Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana. Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento (1901-40), en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle. Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors formals de l’obra i de reconstrucció de la individualitat artística.