Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce. Ensenyà a la Universitat de Torí (1915-31); expulsat pel règim feixista (1931), residí a França i als EUA, fins el 1945. Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi (1926), però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern (Cézanne, son art et son oeuvre, 1936; Les Archives de l’Impressionisme, 1939) i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism (1936) ha esdevingut gairebé un clàssic. Catedràtic a la Universitat de Roma (1945-60), no deixà la seva activitat d’assagista (Come si guarda un quadro. Da Giotto a Chagall, 1948; Saggi di critica, 1956).