i Narcís Verdaguer i Callís | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís
© Arxiu Fototeca.cat
història del dret hist dr, ciències polítiques polít i història hist
Advocat i polític.
Vic, Osona, 29 d’octubre de 1862 — Barcelona, 5 d’abril de 1918

Estudià al seminari de Vic, on fundà la revista L’Almogàver (1882). L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n'anà a Barcelona, on estudià dret i féu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat . Participà en el míting catalanista de la Llotja de Barcelona (gener del 1885) i fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista, entitat que presidí el curs 1887-88. Com a secretari de relacions de la Lliga de Catalunya fou el principal promotor de la campanya contra l’article 15 del codi civil (1889). Participà en la formació de la Unió Catalanista, i fou el fundador i director del setmanari La Veu de Catalunya (1891-98).

Partidari d’un catalanisme moderat i possibilista, s’enfrontà amb els plantejaments del diari La Renaixença , molt més intransigents i radicals. L’any 1897 fou elegit vicepresident de la Unió Catalanista, i es mostrà favorable a la participació electoral del catalanisme. Advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries, el febrer del 1898 fou elegit secretari del Foment del Treball Nacional, des del qual càrrec influí notablement en l’evolució cap al catalanisme d’importants industrials (Albert Rusiñol, Ferrer-Vidal, etc.). Féu costat al programa del general Polavieja, i participà en mítings demanant el concert econòmic (1899). Cedí La Veu de Catalunya al seu amic Prat de la Riba, perquè la convertís en diari i portaveu del catalanisme moderat. Al gener del 1900 fou elegit president del Centre Nacional Català, grup que aplegava els seus amics més fidels (Prat, Cambó, Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc.). En formar-se la Lliga Regionalista (abril del 1901), fou nomenat vicepresident de la seva junta.

S'apartà uns quants anys de la política per manca de salut, i fou regidor de Barcelona (1909-10), diputat provincial (1911-13) i diputat a corts per Vic (1914-16). Creà i dirigí la borsa de treball de la diputació de Barcelona (1912), i fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País (1910-11) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1917-18). La seva influència sobre Prat i sobre Cambó, que fou el seu passant, fou fonamental per a la configuració d’un catalanisme conservador i catòlic, lligat als interessos dels grans industrials de Catalunya. Els seus articles de la campanya de l’any 1889 foren recollits en el llibre La primera victòria del catalanisme (1919).

Estigué casat amb Francesca Bonnemaison i Farriols (la boda tingué lloc el 19 de juliol de 1893).

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...