El terme és situat entre 10 i 25 m alt., llevat de l’extrem sud-oest, on s’aixeca la serra de Segàrria (506 m alt.), el cim de la qual és prop del termenal; als seus vessants septentrionals es destaca la penya Roja (251 m). El barranc de Portelles fa de límit amb els Llocs; hi ha una marjal prop dels Figuerals, però la restinga pertany a Dénia. Una bona part del terme —a part 278 ha incultes— és conreat, amb predomini del regadiu (405 ha), a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha 130 ha de secà. Hi ha una fàbrica de pastisseria, i una part de la població activa treballa en el sector de la construcció als municipis turístics immediats (Dénia). La recuperació demogràfica del s XVIII (734 h agl el 1787 i 1 267 h, el primer cens) es mantingué fins a la baixa emigratòria del 1920 (1 806 h), de la qual es recuperà posteriorment, amb un creixement suau i constant. El poble (4 246 h agl [2006], vergerins ; 21 m alt.) és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels (un dels quals la carretera de València a Alacant per la costa. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser. Era lloc de moriscs (80 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. La jurisdicció al s XVI era de Joan Jeroni Vives, que la vengué el 1580 als marquesos de Dénia; es conserva una casa senyorial.
L’església parroquial del Verger
© Fototeca.cat