Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià. Donzell. El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent. Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans; el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament. L’avalot popular d’aquell any (22 de maig) l’alliberà. Formà part d’una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l’obediència a Felip IV de Castella. Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona i ambaixador a París (1642).