Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut. De la seva producció cal destacar Les débâcles (1888), Les villages illusoires (1895), Les rythmes souverains (1910), Les heures claires (1896), d’un to més intimista, i Toute la Flandre (1910), exaltació dels homes i les terres del seu país. Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art.