Deixeble de C. Lorenzale a Llotja. Estudià també a Roma (1835), Nàpols (1839) i Florència. De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància (1843), una bona part del país fent retrats en miniatura (Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc.), gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps. El 1855 s’instal·là a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada (a Braga) una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre, fragment d’un ampli text seu referent als seus viatges—; tornà a Barcelona vers el 1865. Home meticulós i detallista, datava i documentava els esbossos dels seus retrats. Hi ha obres seves al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Com a escultor treballà amb materials molt diversos i es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat, sovint també en miniatura.