Creador del grup Kinoglaz (1922), fou el teoritzador del cinema ull, precedent del cinema veritat. Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii (‘L’aniversari de la revolució’, 1919), Šagaj, Sovet! (‘Endavant, soviet!', 1926), Šestaja Čast’ mirva (‘La sisena part del món’, 1926) i Tri pesni o Lenine (‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934), d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom (‘L’home de la màquina de filmar’, 1929), notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana..