Al s IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia ( camí de Sant Jaume). Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine. La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny: tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats. Té nàrtex, modificat al s XIII, en ésser construïda la torre. Té triple portalada, el timpà central de la qual presenta el tema de la Pentecosta. Les figures es caracteritzen per llur allargament i la dinàmica del cos. L’església de Saint-Étienne també és romànica. Conserva també muralles, de la fi del s XIV, amb algunes portes notables.