Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona. Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas. Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes (publicà Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada). Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia (El universo, 1877; Los planetas, 1878, etc.), estudis (Capmany: Apuntes crítico-biográficos, 1873; Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona, 1881) i treballs sobre poesia popular catalana (Consideraciones sobre la literatura popular catalana, 1879). La seva participació en el moviment catalanista es limità al camp literari. Participà en els jocs florals —en fou mantenidor el 1867—, col·laborà en La Renaixença i en La Ilustració Catalana i publicà reculls de narracions i novel·les: Confiança en Déu (1863), La vida en lo camp (1867), La família del mas dels salzes (1886) i Rosada d’istiu (1886). El 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia feta el 1429 per Andreu Febrer.