Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938. Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal (Cap Verd) per la seva participació en el MPLA (Movimento Popular de Liberaçao de Angola), la concessió d’un premi a la seva novel·la de denúncia Luuanda (1965) fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos. Ha publicat altres novel·les i narracions de temàtica similar: A cidade e a infãncia (1960), A vida verdadeira de Domingos Xavier (1971), Vidas novas (1974), No antigamente, na vida (1974), Nós, os de makalusu (1975), Macandumba (1978), João Vêncio: os seus amores (1979) i Kapapa (1998). Des de la independència, ha tingut càrrecs en els mitjans de comunicació públics d’Angola.