Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina. Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme. De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga. La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918; seguiren les de Barcelona i Madrid (1920). Exposà a París (Galeria Castelucho) el 1930. Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid (1934) per Hivern, premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño d’aquella ciutat (1955). A Sabadell li fou concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. Té obres a museus i col·leccions de Sabadell, Barcelona, Oslo, Buenos Aires i Venècia. La seva obra se centra en temes rurals humils que defugen la brillantor externa i tenen com a tema freqüent els pallers del Vallès.