Conegut amb el pseudònim de D’Ivori. Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó. Començà col·laborant molt esporàdicament a Papitu. Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, il·lustrà El rondallari català de Bertran i Bros (1909), que aquell edità. Residí a Buenos Aires (1911-12), on col·laborà en el setmanari Caras y Caretas, a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal, i a Londres. De nou a Barcelona (1914), col·laborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà, Bella Terra, Catalunya Teatral, Virolet, La Mainada, etc. Il·lustrà L’Eneida traduïda per Ll.Riber (1917-18), la Història Popular de Catalunya (1919) d’A. Roure i noves obres de bibliòfil per a Miquel i Planas: La Librería d’Iriarte (1922), Un libro viejo de J. Feliu i Codina (1926), La llegenda del llibreter assassí del mateix Miquel i Planas (1928), etc. Realitzà l’arbre dels antics gremis barcelonins (Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona) i algunes escenografies.
Il·lustració de Joan Vila i Pujol per a la Història del cavaller Clamades
© Arxiu Fototeca.cat
Pel seu compte realitzà llibres com Vestits típics d’Espanya (1935-36), i exemplars únics, com Torneig al Born i 25 poemes orientals (1946), treballs que alternà amb il·lustracions a l’enciclopèdia Universitas de can Salvat (1943-45) i altres obres per a editorials com Atlàntida i la seva pròpia editorial, Mons Floris (Historia de Pierres de Provenza, 1946; Clamades y Clarmonda, 1944).
La seva obra d’artista independent participa tant del concepte ordenat i pulcre del Noucentisme com del decorativisme fantasiós i del medievalisme, cars als grups modernistes epigonals, amb els quals es relacionava.