Filla d’Antoni Vilalta, i de Maria Soteras, exiliats a Mèxic el 1939, es llicencià en lletres hispàniques per la Universidad Autónoma de México, exercí el periodisme, entre d’altres, amb col·laboracions al diari Excelsior, i treballà també per a la televisió.
S’inicià com a novel·lista (El castigo, 1957; Los desorientados, 1958; Dos colores para el paisaje, 1961), però aconseguí l’èxit amb el teatre, com a autora i també com a directora d’escena, on analitzà els problemes de l’home contemporani. Diverses obres seves foren traduïdes a altres llengües, entre d’altres al català: Vicenç Riera Llorca feu la versió d’Un día loco (‘El meu dia foll’, 1958) i Josep M. Poblet de Cuestión de narices (‘Qüestió de nassos’, 1974, per la qual rebé el premi Ciutat de Manresa 1974) i de Nada como el piso 16 (‘No hi ha res com el pis 16’, 1976). Altres obres seves són Esta noche juntos, amándonos tanto (1970), Historia de él (1978), Una mujer, dos hombres y un balazo (1981), Pequeña historia de horror (y de amor desenfrenado) (1985), Una voz en el desierto. Vida de San Jerónimo (1991), Francisco de Asís (1992), Jesucristo entre nosotros (1994), En blanco y negro. Ignacio y los jesuitas (1997), 1910 (2000) i Con vista a la bahía (2007).
Les seves obres reberen nombrosos premis, i el 2010 rebé el Premio Nacional de Ciencias y Artes de Mèxic en la categoria de lingüística i literatura pel conjunt de la seva obra.