Situació i presentació
El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol (N) i del Fluvià. El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats. Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb 13 h el 2005, el Barri de l’Estació i diverses masies escampades que reunien una població de 51 h disseminats el 2005.
Limita amb els municipis de Santa Llogaia d’Àlguema (NW), Borrassà (W), Garrigàs (S), Siurana (SE), Fortià (NE) i el Far d’Empordà (N). Forma el límit de ponent la carretera de Barcelona a la Jonquera (N-II), que el separa de Borrassà i de Santa Llogaia, i que aquí té la direcció S-N; s’hi enllaça una carretera local que va des de Vilamalla a Borrassà, Ordis i fins a la N-260 de Ripoll a Portbou, per Olot i Figueres. Pel poble passa també una carretera local del Pont del Príncep a Garrigàs. A llevant, el terme és travessat de S a N per la via del ferrocarril de Barcelona a Portbou, que té baixador, al voltant del qual es formà el Barri de l’Estació. Més a l’est, passa pel terme la C-31 de Figueres a la Bisbal d’Empordà.
El lloc és esmentat des del 974, en una butlla de Benet VI, com a propietat del monestir de Sant Pere de Rodes (Villa Dalmalia), dins el comtat d’Empúries, domini confirmat en altres documents del segle X. A mitjan segle XI la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí nombroses esglésies a la mitra de Girona, entre les quals la de Viladalmalla. Als segles XII i XIII, hi posseïa alguns alous el monestir de Lledó. La parròquia consta en els nomenclàtors de la diòcesi gironina sota l’advocació de sant Vicenç. El 1698 Vilamalla era lloc reial dins la batllia de Siurana.
La població i l’economia
La població (vilamallencs) ha estat tradicionalment escassa i, seguint la tendència general de la comarca, augmentà al llarg del segle XVIII (de 93 h el 1718 a 162 h el 1787) i fins el 1860 (333 h); aleshores inicià un descens gradual (267 h el 1900, 291 h el 1920, 273 h el 1930, 304 h el 1940 i 310 h el 1950), davallada que sembla superada més modernament, a causa de la proximitat de Figueres i la incipient industrialització: 364 h el 1970, 622 h el 1991 880 h el 2001 i 947 h el 2005.
L’olivera ha estat durant segles el conreu tradicional i el més important del municipi, però les gelades del 1956 en feren desaparèixer moltes. L’agricultura és majoritàriament de secà (cereals, farratge), i hi ha un petit sector dedicat a conreu d’horta a la part de llevant del terme.
La ramaderia, especialment la cria de bestiar porcí i oví, representa una important font econòmica. L’estació fitosanitària instal·lada els anys setanta destinada al control dels aliments vegetals exportats a l’Estat francès ha funcionat amb un rendiment mínim, a causa de la competència de l’estació creada posteriorment al Voló (Vallespir) per manca de coordinació entre les administracions espanyola i francesa. El 1992 inaugurà una plataforma privada de distribució de mercaderies d’importació. D’altra banda, l’oferta de sòl industrial és formada pel polígon industrial del Pont del Príncep, situat a llevant de la carretera N-II, vora del raval homònim, on hi ha indústries metal·lúrgiques, de material plàstic i elèctric, i el polígon industrial dit Empordà Internacional.
El poble de Vilamalla
Aspecte del campanar de l'església de Sant Vicenç de Vilamalla (Alt Empordà)
© Rossend Gri i Casas
El poble de Vilamalla és a 45 m d’altitud, al centre del terme, entre la línia del ferrocarril i la carretera a França. El 2005 tenia 251 h. És agrupat al S de l’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla, edifici de la darrera etapa del romànic (segles XII-XIII), d’una nau i capçalera carrada, sense absis destacat. La portalada és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis, i la façana és coronada per un campanar de cadireta format per tres pilastres que no es clouen amb arcades.
Al Centre Cultural i Social Sant Vicenç de Vilamalla se celebren diverses activitats culturals i d’esbarjo. La festa major s’escau per Sant Vicenç, patró del poble, al gener. També se celebra la festa de Sant Gil, al setembre.