Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà. L’agricultura (888 ha conreades) és la principal font de riquesa del municipi; la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura: 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena (35%); el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes: 265 ha (41%); moscatell: 79 ha (12%), i macabeu: 30 ha (5%). Hi ha, a més, 32 ha de fruiters (24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres) i 4 ha conreades d’hortalisses (carxofes i enciams). La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa l’economia. El poble (1 162 h agl [1991], vilanovins; 58 m alt) fou bastit al cim d’un turó que dominava, per l’E, l’estany. Dins el terme hi ha l’important mas Sauvi i, al peu del turó on s’alça la població, l’església de Sant Julià de Raó, vora la qual hom ha bastit el cementiri modern.
Vilanova de Raó
© Fototeca.cat