Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill Francesc. Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917. S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin (1924-25). Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu. L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives.
A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la Comissió de Propaganda del III Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). Fou cap dels dispensaris i del servei d’assistència mèdica de l’Institut de la Dona que Treballa (1925), portà la representació oficial de la Generalitat de Catalunya en les visites a les institucions sanitàries als Estats Units d’Amèrica i al Canadà (1932), presidí el Consell de la Cooperativa del Sindicat de Metges de Catalunya (1933) i formà part dels tribunals de les proves d’aptitud professional de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934).
L’any 1936, amenaçat de mort per grups d’extrema esquerra, s’exilià a París, on treballà com a assistent a l’hospital de la Salpêtrière al servei del seu amic René Gutmann, pioner de la diagnosi del càncer d’estómac, i més tard marxà a Montreux, on fou nomenat director mèdic de la clínica de nutrició Mont-Riant. El 1945 tornà definitivament a Barcelona, però no fou readmès com a facultatiu de l’Hospital de Sant Pau perquè, en ser metge personal del president de la Generalitat Francesc Macià l’any 1939, fou processat per catalanista i apartat definitivament del seu servei i de les restants activitats professionals, i només es pogué dedicar a la seva consulta privada.
Fou un dels fundadors de Revista Mèdica de Barcelona, publicació precursora de la revista Medicina Clínica, acadèmic numerari de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de l’Acadèmia Médico-Quirúrgica de Madrid i de la de Ciències Mèdiques de Bilbao, soci fundador de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva i de la Societat Internacional de Gastroenterologia, i membre de la Societat Internacional de Cirurgia i de les Societats de Gastroenterología de França, Alemanya, Itàlia i Suïssa.
A partir de la dècada de 1950, es dedicà a múltiples activitats cíviques, culturals i artístiques. Casat amb una filla de Francesc Viñas, fou el promotor del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.