Situació i presentació
S'estén entre els municipis d’Aiguamúrcia (N), el Pla de Santa Maria (NW), Alió (SW), Bràfim, Montferri i Rodonyà (S), tots dins l’Alt Camp, i el Montmell (E), ja dins el Baix Penedès. És al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de N a S pel Gaià, i accidentat a la part de l’esquerra del riu pels contraforts del Montmell (524 m). Comprèn la vila de Vila-rodona, cap de municipi, part de la caseria de Vilardida (compartida amb Montferri), els petits llogarets de la Serra, Mas d’en Bosc, Mas de l’Alzinet i un bon nombre de masos, la major part deshabitats. El fet que en un document del 1160 es faci esment de “l’antiquitatem Vilarredon” permet de suposar l’aprofitament d’un nucli romà: el seu nom podria significar tant “vil·la rodona” com “vil·la dels germans Rotundus”.
Les vies de comunicació són la carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, paral·lela al Gaià, la C-51 de Valls al Vendrell, que travessa de ponent a llevant l’extrem meridional del terme i l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i a Madrid, paral·lela a l’anterior.
La població i l’economia
El 1358 la parròquia tenia 136 focs, el 1365 n'eren 167, el 1553 n'hi havia 114, el 1708 posseïa un terme de 4 hores de tomb, 80 cases i 372 h; segons el recompte del 1719, les 80 cases són majoritàriament esparses i el cens del 1787 li atribueix 1 532 h. Al segle XIX la població (vila-rodonins) continuà el ritme de creixement demogràfic, amb un petit retrocés el 1877; el 1830 tenia 1.510 h, 2.056 h el 1860 i 2.171 h el 1887, moment en què comença la davallada, continuada al llarg del segle XX, que portà als 1.949 h el 1900, 1.878 h el 1920, 1.591 h el 1940, 1.162 h el 1970, 1.054 h el 1981, 1.017 el 1991 i 1.001 h el 2001. L'any 2005 hi havia 1.117 h.
Vista general de Vila-rodona
© Fototeca.cat
L’extens terme havia estat dedicat a la viticultura; la vinya abans de la fil·loxera havia arribat a ocupar el 74% dels conreus. Després de la gran davallada ocasionada per la plaga, s’anà recuperant i el 1954 ja tornava a haver-hi un 47% de vinya en els conreus. En aquesta data ocupaven el segon lloc els cereals i per sota quedaven l’olivera i l’ametller. Al final del segle XX, però, les coses havien canviat, ja que, si bé la vinya continua en primer lloc i supera el 50% de les terres conreades, els cereals han retrocedit i han deixat lloc als ametllers. Els cereals només es fan a les terres d’on s’ha arrencat la vinya fins a la nova plantació. L’olivera es manté si fa no fa i sol ser habitual trobar-la al voltant dels camps encerclant altres conreus. El regadiu, que aprofita sobretot les aigües del Gaià, ocupa només unes quantes hectàrees; s’hi conreen avellaners, però bàsicament hi ha horts familiars. La terra no cultivada és coberta per la garriga, que predomina clarament sobre el bosc. La parceria és freqüent. Hi ha una cooperativa agrícola, fundada el 1918, i també diverses granges d’aviram i porcs.
Pel que fa a la indústria, al començament del segle XX restava activa una fàbrica de paper i també una de vidre, i d’altres de tèxtils, farineres i elèctriques mogudes pel Gaià. A l’inici del segle XXI, dins el municipi hi ha algunes fàbriques i empreses de la construcció, cosa que permet que l’economia de moltes famílies sigui mixta.
A Vila-rodona hi ha mercat setmanal i al novembre se celebra una important fira agropecuària, que abans era de bestiar i ara és de maquinària agrícola i exposició comercial. És documentada des del 1446.
La vila de Vila-rodona
Safareig de Vila-rodona
© Alberto González Rovira
La vila de Vila-rodona (1.087 h el 2005) s’alça a 259 m d’altitud, en un turó a l’esquerra del Gaià dominat per les imposants restes del castell de Vila-rodona, amb una torre de planta quadrada i angles arrodonits, voltat de murs, que fou fortificat encara el 1840; les cases s’enfilen pels vessants del turó. Es destaca l’església parroquial de Santa Maria, ampli edifici barroc neoclassicitzant bastit en 1793-97 damunt un temple romànic anterior, de planta de creu llatina i cimbori i campanar de planta quadrada coronat per dues torres octagonals (fou del bisbat de Barcelona fins el 1957). De l’antic convent dels Dolors, de servites, edificat a partir del 1599, resten les parets esquerdades de la seva església de Sant Llorenç (els frares, que hi havien hagut de deixar l’edifici en diversos fets bèl·lics, foren foragitats definitivament el 1835, i l’edifici fou cremat i saquejat; desmantellat per a fortificar el poble durant la primera guerra Carlina, l’església fou utilitzada com a magatzem de vi). Hi ha també les ruïnes de la capella de Sant Joan, de l’antic hospital. La casa de la vila es bastí el 1856. L’edifici de la Cooperativa Agrícola és del 1919. El Columbari romà fou restaurat el 2003 i es pretén integrar en el conjunt monumental de Tàrraco.
Hi ha diverses associacions dedicades a la promoció d’activitats culturals i esportives, com el Casal de Vila-rodona. La vila disposa d’una biblioteca i una sala de teatre. Al convent de les monges carmelitanes, bastit a la fi del segle XIX, hi ha el Museu de la Vila (1975), que conté part de les restes ibèriques i romanes trobades al terme i elements paleontològics i etnogràfics. Vila-rodona celebra la seva festa major per sant Llorenç, el 10 d’agost. Cal destacar també els actes lúdics i culturals que se celebren amb motiu de la fira agropecuària, sobretot la “fesolada” (degustació de fesols amb botifarra i allioli).
Altres indrets del terme
Vilardida i la Serra
Dins el terme municipal de Vila-rodona, a l’extrem meridional i a banda i banda de la carretera C-51 de Valls al Vendrell hi ha part de la caseria de Vilardida, descrita dins el municipi de Montferri. Tenia 29 h el 2005. De tota manera, cal esmentar la torre de Cal Tudó o de Vilardida, gran torre emmerletada i unida a un casal tardà.
El llogaret de la Serra, de cases esparses, se situa a la dreta del Gaià, aigua avall de la vila; actualment però, ja no hi viu ningú. La Serra formava part de la Comuna del Camp, tenia 4 focs el 1413, 5 el 1563, 7 cases amb 19 h i un terme de tres quarts i mig de tomb el 1708 i 60 h el 1787; al segle XVIII depenia de Vila-rodona per a la formació de les lleves, el 1719 era del noviciat dels jesuïtes de Tarragona i el 1787 depenia civilment del Pla de Santa Maria i eclesiàsticament de Vila-rodona. Hi ha restes d’una vil·la romana. Al Mas d’en Guerra o de Comabella hi ha una capella a Santa Maria.
El Mas d’en Bosc i el Mas de l’Alzinet
El llogaret del Mas d’en Bosc a l’extrem de llevant del terme, al límit amb el municipi del Montmell, tenia 14 cases al començament del segle XX i 33 h aglomerats i 40 de dispersos el 1960. El 2005 només en quedava 1 h. S'hi han trobat restes d’una vil·la romana.
El Mas de l’Alzinet és al sector septentrional, més pròxim a Aiguamúrcia, i té una capella dedicada a sant Josep. El Mas de la Magina té una capella dedicada al Sagrat Cor. Hi ha altres masos i dues torres de vigilància o defensa antigues, la torre de l’Abelló i la del Mas Mateu.
Les restes arqueològiques
Dins el terme de Vila-rodona s’han trobat restes fossilitzades de mamuts, cérvols i cavalls pertanyents a l’època de les glaciacions (Paleolític inferior) i amb una antiguitat d’uns 250 000 anys. Aquestes restes han estat localitzades a la Cova Gran, on també s’han descobert restes del bronze consistents en ceràmica, estris, destrals, elements ornamentals, botons de coure i ossos d’animals i humans. Martínez Larriba creu que durant el Neolític serví com a abric i que a l’edat del bronze es convertí en un lloc d’enterrament. El 1975 es va trobar un sepulcre de fossa, neolític, a la vall de Sant Marc. A l’edat del bronze és atribuït també l’abric de Pedrafita, tot i que els materials sortiren molt barrejats amb altres elements que són plenament ibèrics. Fou utilitzat primer com a habitatge i després com a lloc d’enterrament, i s’ha trobat una peça funerària de plom amb signes gravats, fragments de ceràmica, estris diversos i restes humanes. Pel terme, de manera esparsa, també s’han descobert diverses destrals de pedra neolítiques. Les troballes, pel que fa al món ibèric, també són importants: destaquen els assentaments del Matar, Font Cervellona i Mas de l’Alzinet.
El terme de Vila-rodona fou altament romanitzat. S'han fet troballes de caràcter superficial en una vintena de llocs, i se n'han recuperat bàsicament fragments de ceràmica, la majoria conservats al museu local. L’excavació aprofundida d’alguns d’aquests indrets ha proporcionat la descoberta d’algunes vil·les romanes o bé d’estructures muràries no identificades, per bé que no s’ha trobat la “vil·la rodona” o “vil·la dels germans Rotundus”, esmentada al principi, que donà nom a la vil·la. Aquesta no ha estat identificada i podria ser la immediata al columbari, la de la Font Cervellona (prop d’Aiguamúrcia) o la dels Vinyets, les dues darreres a la dreta del Gaià. El terme era travessat per l’aqüeducte romà que duia les aigües del Gaià cap a Tarragona, les restes del qual es poden seguir amb facilitat. La resta romana més important és un columbari, construcció funerària del segle I, que s’aixeca damunt un estilòbata decorat amb arcuacions. L’interior conserva l’absis del fons, en les parets del qual es veuen els nínxols, tres a cada banda, per guardar-hi les urnes funeràries que recollien les cendres. És construït amb petits carreus amb grosses juntes de morter. L’interior i l’exterior eren recoberts d’una gruixuda capa de morter, que donava amb les seves motllures sumptuositat a l’edifici.
La història
En la repoblació, Vila-rodona apareix documentada per primer cop el 959 amb el nom de Villa Rotunda, quan Domènec donà a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc per a bastir el castell de Freixà i el terme de Vila-rodona “amb les viles que són a la part del migdia i les seves rodalies”, d’on sembla que es pugui deduir la persistència de notables restes de l’època romana o de més d’un nucli d’incipient població. Vila-rodona formava part del comtat de Barcelona, integrada al terme del Montmell. El poble es trobava sota la jurisdicció del bisbe de Barcelona. El 977 el bisbe Vives féu diversos establiments al terme en la campanya de repoblació del territori a l’esquerra del Gaià. El 1157 el bisbe hi establí dues famílies en sengles predis de dues jovades i el 1161 el bisbe Guillem de Torroja establí en un molí vora el Gaià Guillem de Lavit i Guillem de Terrassola i els seus descendents. El 1170 Guisla, senyora de Banyeres, donà una honor que hi tenia a Santes Creus i el mateix any el bisbe i els seus canonges cediren una altra honor al monestir, que n'anà adquirint d’altres. Abans del 1179 el bisbe féu donació de Vila-rodona a Garcia de Siurana, Arnau de Ballester, els germans Joan i Guerau i altres perquè la poblessin i aquest any el bisbe baratà amb Santes Creus l’honor de Vila-rodona pel camp de Mollet a Cerdanyola, mantenint, però, la senyoria, ja que el 1202 el bisbe Berenguer hi establia diversos molins i era l’autoritat episcopal la que el 1210 obtenia del rei Pere el Catòlic la confirmació del mercat, que fins aquell moment es feia el dimecres i que es traslladà al dijous; el 7 de juny de 1256 Jaume I posava sota la seva protecció i el seu guiatge els homes de Vila-rodona a causa del seu mercat. El 1205 es documenta el seu capellà, que el 1279 pagava 100 sous per les dècimes. Vila-rodona, que des del primer moment tingué molins i fargues (l’edifici actualment dedicat a casa de colònies conegut per la Farga surt documentat el 1187 sota el castell d’Albà), tingué una jueria, sembla que escassa, però activa ja el 1314; encara al començament del segle XVI hi foren perseguits, jutjats i condemnats per la inquisició jueus conversos del poble. El 1334 l’infant Pere ordenà un procés contra uns cavallers de Vila-rodona que havien matat uns homes de Vilardida; el bisbe de Barcelona s’hi oposà al·legant de tenir-hi el mer imperi. El 1372 es mogueren noves qüestions jurisdiccionals entre el bisbe de Barcelona i els veguers de Tarragona, que hi volien actuar en nom del rei. El 1341 el bisbe Ferrer d’Abella retragué al batlle i els jurats de Vila-rodona que actuaven arbitràriament imposant penes no legislades i no publicant els bans i ordenava també que la renovació dels bans es publiqués cada any en dia de mercat.
En la guerra civil del segle XV s’arrenglerà en tot moment i d’una manera enèrgica al costat de la Generalitat i contra Joan II. El 1463 la defensava Jean de Beaumont. El 1464 era l’únic poble del Camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs primer de Rodrigo de Rebolledo i després de l’arquebisbe de Saragossa, que ocupà el poble conquerint carrer per carrer, però que s’hagué de retirar sense aconseguir de fer retre el castell (que és documentat des del 1210 i la construcció del qual Morera atribueix als Queralt). El fracàs contra el castell de Vila-rodona provocà l’aixecament contra el rei de Berà i Forès. Poc abans del setge de Barcelona fou ocupada, a l’agost del 1645, per Rodrigo de Rebolledo. Després de la guerra s’hagueren de refer les muralles, documentades ja al segle XIV.
La guerra dels Segadors hi tingué una àmplia repercussió. Al febrer del 1641 formava part de la línia defensiva de les tropes castellanes al Camp. El 1645 la vila denunciava al lloctinent diversos excessos de les tropes franceses a la localitat. El 1647 els francesos referen i milloraren les fortificacions del poble. El 1650 foren denunciats de nou al lloctinent altres excessos de les tropes franceses i el 1651 foren empresonats (com el 1643) vilatans acusats de ser desafectes a França.
El poble fou ocupat el 1808 pels francesos; després, el 1811, Campoverde hi instal·là el quarter general de les tropes espanyoles, i degué rebre embats importants durant la darrera carlinada, quan el 1874 amb pedres tretes de Santes Creus es construí una torre de guaita dalt el castell.