Situació i presentació
El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km2, és a la dreta del Fluvià. Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà (140 m d’altitud màxima a llevant). A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant. Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs.
El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals. Hi conflueixen la de Garrigàs a Camallera i la de Bàscara a l’Armentera. La carretera que enllaça l’Escala amb la N-II cap a la Jonquera coincideix parcialment amb el límit meridional del municipi, i passa vora el raval de Camallera, encara dins el terme de Vilaür però a tocar del poble de Camallera, cap de municipi de Saus.
Vilaür és un topònim que hom considera format pel mot vila i un nom personal germànic.
La població i l’economia
El municipi de Vilaür, que tenia 144 h el 1718, assolí el màxim demogràfic el 1860 (308 h). A partir d’aquest any, però, la població (vilaüencs o vilaürencs) va tendir a minvar; així, el 1900 hi havia 231 h, 158 h el 1970, 119 h el 1979 i el 1991 només n’hi restaven 104, xifra que havia augmentat a 140 h el 2005.
Hi ha boscos de pins i alzines als turons i a la vora del Fluvià destaquen les plantacions d’arbres de ribera. De les terres llaurades hi ha una petita zona de regadiu que produeix hortalisses i farratge, però hi predominen els conreus de secà: cereals, farratge, oliva (en regressió) i alguna vinya. La ramaderia complementa l’agricultura amb alguna explotació de bestiar boví i porcí. El mercat al qual acut la gent de Vilaür és el de Figueres i, secundàriament, el de Girona.
El poble de Vilaür
El poble de Vilaür, a 65 m d’altitud, tenia 115 h empadronats el 2005. És agrupat entorn de l’església parroquial i conserva restes del recinte murat medieval. Forma un petit conjunt monumental, fora del qual hi ha diverses masies.
L’església parroquial de Sant Esteve de Vilaür, al centre del nucli antic emmurallat, al NW de la plaça Major, és romànica. Ha sofert algunes reformes tardanes, i ha estat fortificada. La porta, a migdia, és d’estil goticorenaixentista, de la fi del segle XVI.
De les muralles medievals de Vilaür resten alguns elements a llevant de l’antic recinte, ja que sobretot a ponent i a migdia el nucli antic fou en part ultrapassat pel creixement del poble iniciat als segles XVI-XVII. L’entrada al poble, a llevant, és encara avui el portal de la muralla, d’arcs de mig punt, formant un passadís de volta de canó, sota una casa pont, que potser fou una torre. A l’angle NE del recinte hi ha fragments de llenços espitllerats.
El reduït nucli antic de Vilaür conserva el traçat medieval: els carrers són estrets i les cases, dels segles XVI al XVIII, són generalment de dues plantes, amb ràfecs, voltes als baixos i diferents afegitons de caràcter tradicional, formant una amalgama de cossos de diferents èpoques, d’un gran interès com a conjunt arquitectònic. La plaça, al centre, és un clos molt atractiu. Cal destacar un casal del segle XVI adossat al frontis de l’església, amb obertures datades (la més antiga del 1561) en llindes sobre mènsules de quart de cercle. A la façana de llevant del recinte, al costat del portal d’entrada, hi ha el mateix tipus d’obertures. En les mènsules d’una porta, en aquest lloc, hi ha el bust d’un cavaller i el d’una dama, en alt relleu. Els carrers de Vilaür havien conservat fins els anys vuitanta l’antic empedrat de còdols, del qual només resta algun vestigi.
Fora l’antic recinte fortificat hi ha el raval de la Font, al SW, i uns 100 m a llevant el barri del Puig, de masies grans, dominat per la gran casa pairal de Can Puig, masia senyorial del segle XVIII de tres plantes i coberta de doble vessant. Sobre el portal de la façana, de mig punt i amb gran dovellatge, hi ha l’emblema del llinatge Puig, datat el 1786. Can Pou és una altra gran masia del segle XVI o del començament del XVII, al SE del poble.
El poble celebra la festa major pel juliol, el dia de Sant Jaume.
Altres indrets del terme
La població disseminada és escassa i majoritàriament es concentra al veïnat de la Masia Blanca, al N, prop del riu. El poble de Camallera, del municipi veí, és a tocar del límit meridional de Vilaür, fins al punt que un raval amb 25 h el 2005, té una part de les cases dins el municipi de Vilaür. A la banda nord d’aquest poble hi ha les ruïnes d’un antic pou de glaç.
El 1973, en eixamplar la carretera de l’Escala, a l’extrem meridional del terme de Vilaür, aparegué un enterrament neolític que contenia, a més de restes humanes, estris de sílex, una destraleta votiva i ceràmica feta a mà. També al sector meridional del terme hom ha trobat fragments de ceràmica d’època hel·lenística i romana.
La història
El lloc pertanyia al comtat d’Empúries. El 1017 el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia possessions al terme de Villa Dur, segons una butlla del papa Benet VIII. Vilaür pertangué a la baronia de Sant Mori, que dominava una branca de la casa de Rocabertí. El 1503 Caterina de Rocabertí i d’Hostalric, que entre d’altres títols posseïa el de baronessa de Sant Mori i senyora de Vilaür, es casà amb Jaume de Cardona, fill natural del primer duc de Cardona. D’aquest enllaç arrenca el llinatge Cardona-Rocabertí que figura al capdavant de la baronia de Sant Mori al llarg dels segles XVI i XVII. El 1698 Vilaür consta encara com a lloc de l’esmentada baronia.