S'hi arriba des de la carretera de Sant Martí per un ramal que baixa fins al riu, el travessa per un pont, i troba aviat el poble enmig d’un vast planell. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. Sufragània de la parròquia de Maldà, durant molts anys una imatge policromada, atribuïda a Guillem Seguer (segle XIV), hi fou venerada com a santa Anna. L’edifici és de pedra i se'n destaquen uns contraforts, una espadanya per a tres campanes i una rosassa sobre la porta, reconstruïda el 1808. Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels Alemany i dels Pinós, que foren senyors a la comarca. Al Vilet es conserven restes d’un molí fariner documentat el 1194. Hom celebra la festa major per Santa Anna (26 de juliol).
Mentre el poble va pertànyer al domini feudal s’anomenà a vegadesVilamanyanor,Vilamenyenor oVilamanyor, nom del qual hom ha dit que podia ser una contracció deVilla Magnis Honoris. Curiosament, però, el seu nom va derivar en el del Vilet. La primera notícia del lloc és del 1084, quan el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a favor de Guillem Miró de Boixadors d’una quadra existent al Vilet. El 28 de febrer del 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet i dels seus delmes a Bernat de Santmartí; probablement, el que li donà fou només la castlania, puix que el terme va continuar en poder dels vescomtes de Cardona.
La vinculació del Vilet amb Vallbona té els seus precedents en diverses donacions que feren els Cardona al monestir cistercenc. El 1174 Berenguer de Cardona cedí a Vallbona i a l’ermità Ramon els drets dominicals que tenia al Vilet, amb el pacte que aquest pagués 500 sous barcelonesos. Els Cardona el 1191 feren algunes donacions al monestir en canvi que aquest tingués un sacerdot que digués els oficis per a l’ànima de Ramon Folc. Al segle XIII, Berenguera d’Aguda féu donació del domini, de la castlania i dels drets que tenia en el castell i terme del Vilet, a favor de l’abadessa. També la família de Ramon Maldà el 1328 té relació amb el Vilet i el monestir de Vallbona. Al mateix segle, els Anglesola i l’abadessa tingueren diversos plets sobre la castlania del Vilet. Des del 1380 el Vilet va formar part de la baronia de Vallbona, de la qual depenia la jurisdicció civil i criminal.
Amb Llorenç de Vallbona, el Vilet formava part del municipi de Rocafort de Vallbona, que el 1972 es va fusionar amb el de Sant Martí. Per la seva ubicació, ja que és l’únic poble de tota la vall enmig de les terres planes de vora el riu, ha patit algunes fortes rovinades com la de Sant Lluc del 1930 i la de Santa Tecla, de la nit del 22 al 23 de setembre del 1874, que va ocasionar un gran terrabastall en les conques del Riu Corb i del riu d’Ondara. Al Vilet quedaren al descobert uns magnífics mosaics romans a la partida de les Astes, a la Vinya Gran, que foren enterrats de nou després de treure'n uns fragments, traslladats a Lleida. El 1912, en fer la replantació d’una vinya, es descobrí un mosaic, de dos metres i mig de longitud, en part conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Sembla que pertanyen a una vil·la rural del Baix Imperi, del segle IV.