De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l'Escola Moderna, i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906. Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa (1907-09), i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell.